Erbarme disch, mein Gott
Zion hört die Wächter singen
Singet dem Herm ein neues Lied
Toccata i fuga
Allegro
Badinerie
Preludi
Preludi i fuga
Aria
Fragment de la Orquestra Suite NO.3
Every things's gonna be alraight
Fuga nº9 en re menor
Fuga nº9 en re menor
dimarts, 18 de novembre del 2008
dimarts, 11 de novembre del 2008
dilluns, 10 de novembre del 2008
dilluns, 3 de novembre del 2008
dilluns, 20 d’octubre del 2008
dimarts, 14 d’octubre del 2008
Misteri d'Elx
El Misteri d'Elx (també anomenat localment La Festa) és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que ve fent-se a Elx des de l'edat mitjana.
L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà (1265) i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.
Tots i cadascun dels personatges són representats per barons; tractant de respectar-ne així l'origen litúrgic-medieval, que prohibia expressament l'aparició de dones en aquesta mena de representacions. El text del Misteri, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en valencià; i la música és una amalgama d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'edat mitjana, del Barroc i del Renaixement.
L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà (1265) i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.
Tots i cadascun dels personatges són representats per barons; tractant de respectar-ne així l'origen litúrgic-medieval, que prohibia expressament l'aparició de dones en aquesta mena de representacions. El text del Misteri, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en valencià; i la música és una amalgama d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'edat mitjana, del Barroc i del Renaixement.
Cant de la Sibil·la (info)
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Es té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 24 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria. Cada any, des del 1998, la Maria del Mar Bonet el canta a l'església de la Bonanova.
dilluns, 13 d’octubre del 2008
divendres, 10 d’octubre del 2008
dimarts, 7 d’octubre del 2008
divendres, 19 de setembre del 2008
La Música
La música és un art, i com a tal, és el fruit d'una intuïció creativa, que es manifesta en el temps i l'emoció. Correspon tant al compositor com als filòsofs, als historiadors, als semiòlegs i a qualsevol altre oïdor o amateur, la tasca de definir la música, sense confondre el fons amb la forma, el so i el sentit, el signe i el significat.
De manera general, la música és la successió de sons eixits generalment d'instruments (de música); sons organitzats per un compositor o un instrumentista improvisador d'acord a un ritme els quals es produeixen conscientment amb el propòsit de ser agradables, commovedors, o fins i tot detestables segons els gustos musicals de l'oïdor. Es pot parlar també de música tot i que els sons siguin produïts per la naturalesa o d'objectes no-musicals a priori. Com a branca d'estudi de les humanitats, la música és una disciplina que estudia els principis de l'harmonia i les propietats, dependències i relacions dels tons entre ells mateixos; i alhora és l'art de combinar aquests tons i sons d'una manera plàcida i agradable a l'oïda. Es pot dir també que la música és un llenguatge universal amb el què l'emissor pot transmetre determinants fets i sentiments mitjançant una seqüència de tons.
De manera general, la música és la successió de sons eixits generalment d'instruments (de música); sons organitzats per un compositor o un instrumentista improvisador d'acord a un ritme els quals es produeixen conscientment amb el propòsit de ser agradables, commovedors, o fins i tot detestables segons els gustos musicals de l'oïdor. Es pot parlar també de música tot i que els sons siguin produïts per la naturalesa o d'objectes no-musicals a priori. Com a branca d'estudi de les humanitats, la música és una disciplina que estudia els principis de l'harmonia i les propietats, dependències i relacions dels tons entre ells mateixos; i alhora és l'art de combinar aquests tons i sons d'una manera plàcida i agradable a l'oïda. Es pot dir també que la música és un llenguatge universal amb el què l'emissor pot transmetre determinants fets i sentiments mitjançant una seqüència de tons.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
