Autor: Giacomo Puccini Argument: Angelotti, un polític caigut en desgràcia i fugitiu de la justícia cerca refugi en l'església de Sant'Andrea della Valle, on la seua família té una capella. La seua germana, la marquesa Attavanti, mentre resava per ell, ha servit de model, sense saber-ho, per al pintor Mario Cavaradossi, que s'hi troba treballant en un quadre de la Magdalena. Tot just després, entra el sagristà, seguit de prop per Cavaradossi, mentre Angelotti s'amaga en la capella de la seua família. El sagristà ajusda a Cavaradossi netejant els pinzells. Cavaradossi deixa de treballar un moment i treu un medalló de la seua butxaca: aquest medalló te un retrat en miniatura de Tosca. El pintor fa una comparació entre Tosca i la model que està pintant.
Lletra (Italià): Recondita armonia di bellezze diverse! È bruna Floria, l’ardente amante mia, e te, beltade ignota cinta di chiome bionde! Tu azzurc hai l’occhio Tosca ha l’occhio nero! L’arte nel suo mistero le diverse bellezze insiem confonde: ma nel ritrar costei il mio solo pensiero, ah! il mio sol pensier sei tu! Tosca sei tu!
Lletra (català): Recondita harmonia de les diferents belleses! És marró Floria, l'ardent amant de les mines i vostè, beltade desconegut anell de cabell ros! Vostè té l'ull azzurc Tosca té l'ull negre! Art en el seu misteri les diverses belleses insieme confondre: però en ritrar costei Acabo de pensament, ah! El meu únic pensament és vostè! Tosca és vostè!
Compositor: Giuseppe Verdi . Argument: Violeta, una noble, ho abandona tot per anar amb el seu amor Alfredo. Però la germana d'Alfredo no podrà casar-se si Alfredo viu amb Violeta. El senyor Germont, pare d'Alfredo, és l'encarregat de fer-ho saber a Violeta, que abandona Alfredo. Finalment, Violeta, malalta de Tuberculosi, rep la visita d'Alfredo i del senyor Germont, que reconeix el seu error. Violeta mor entre els seus éssers estimats. Fragment: Simpre libera. Act.1
Lletra (italià): [Violetta:] Sempre libera degg´io folleggiare di gioia in gioia, vo´che scorra il viver mio pei sentieri del piacer. Nasca il giorno, o il giorno muoia, sempre lieta ne´ ritrovi, a diletti sempre nuovi dee volare il mio pensier.
[Alfredo:] Amor è palpito dell´universo intero, misterioso, altero, croce e delizia al cor.
[Violetta:] Oh! Oh! Amore! Follie! Gioir! Sempre libera degg´io, ecc..
Lletra (català): [Violetta:] Sempre lliure deggio divertirse en l'alegria de l'alegria, el flux voche meva Viver pels camins del plaer. Nascut el dia o els dies perduts sempre feliços, una nova estimada de volar el meu pensament
[Alfredo] Amor és palpitació de tot l'univers, misteriós, altiu, Creu i delícia del cor.
Mozart va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg, Àustria. Va ser batejat amb els noms de Johannes Chrysóstomus Wolfgangus Theophilus Mozart; més endavant el seu pare canvià 'Wolfgangus' per 'Wolfgang' i 'Theophilus' per 'Amadeus'.
A causa de l'alta mortalitat infantil de l'Europa antiga, Wolfgang i la seva germana Maria Anna, coneguda familiarment com a Nannerl, van ser els únics supervivents de set fills. Des de molt joves ambdós van mostrar unes extraordinàries facultats per a la música, sobretot Wolfgang. Per a ell, la música i les matemàtiques eren tan naturals com els jocs per a qualsevol altre infant.
El setembre de 1767 Mozart va viatjar a Viena acompanyat pel seu pare i la seva germana Nannerl. Aquest cop no per demostrar les seves habilitats de nen prodigi sinó per desenvolupar les seves facultats de compositor. A la ciutat imperial va desenvolupar una intensa activitat: va escriureconcerts, simfonies, misses, oratoris (La Betulia liberata...), cantates i també les seves primeres òperes, com la que va fer per encàrrec de Josep II: l'òpera bufa La finta semplice ('La ximple fingida'). Els músics de l'època a Viena van veure en el talent del nen una amenaça per als seus llocs i van començar les intrigues. No creien que només amb onze anys pogués escriure tan bona música i deien que el seu pare n'era l'autèntic autor. Les coses es van complicar: va haver-hi triomfs, però també fracassos.
